Les dificultats econòmiques de les administracions han posat en el punt de mira els sous dels càrrecs electes, sobretot en el món municipal. L’ARA ha recopilat el sou que reben del seu ajuntament els alcaldes de municipis de més de 30.000 habitants, amb uns resultats sorprenents. En les primeres posicions del rànquing hi trobem els alcaldes de les ciutats més grans, però darrere seu hi ha diferències molt importants.

Els primers de la llista

Xavier Trias, l’alcalde de Barcelona, és el que més cobra de Catalunya, amb un sou de l’Ajuntament que s’acosta als 110.000 euros bruts anuals. El segueixen Manuel Bustos, alcalde de Sabadell, amb 81.500 euros, i Núria Marín, alcaldessa de l’Hospitalet, amb 77.300 euros. Els tres més ben pagats, doncs, coincideixen amb els tres municipis més poblats. Badalona i Terrassa queden fora del rànquing perquè els seus alcaldes no tenen sou de l’Ajuntament.

Els casos més sorprenents

Barberà del Vallès, que supera per poc els 30.000 habitants, està entre els que paguen sous més alts. La seva alcaldessa, Ana del Frago, cobra 71.000 euros anuals. Pràcticament el mateix que Antonio Balmón, alcalde de Cornellà, amb prop del triple de població. Romà Codina, l’alcalde de Lloret, també té un sou alt en relació amb la població censada. És el cinquè més ben pagat, amb 72.500 euros, tot i que Lloret compta amb una població d’uns 40.000 habitants.

Per sobre de dues capitals

Barberà del Vallès i Lloret de Mar paguen més als seus alcaldes que dues capitals de província com Lleida i Tarragona, que ronden els 140.000 habitants. Cinc alcaldes més de l’àrea metropolitana de Barcelona també estan per sobre d’Àngel Ros i Josep Fèlix Ballesteros. Són Carles Ruiz (Viladecans), Antonio Balmón (Cornellà), Pilar Díaz (Esplugues de Llobregat) i Lluís Tejedor (el Prat), que reben entre 70.300 i 72.800 euros bruts anuals.

Diferències entre els petits

Antoni Poveda (Sant Joan Despí) i Maria Elena Pérez (Montcada i Reixac) governen en ciutats de poc més de 30.000 habitants i cobren 66.000 i 64.000 euros bruts anuals, respectivament. Sous que superen significativament els dels alcaldes de Sant Adrià de Besòs, Olot i Ripollet, amb una població semblant. Jesús Maria Canga i Josep Maria Corominas (Sant Adrià i Olot) cobren uns 10.000 euros menys, mentre que Juan Parralejo (Ripollet) rep una retribució econòmica de 50.000 euros.

Sense sou de l’ajuntament

Els ajuntaments de Badalona i Terrassa no paguen cap sou als seus alcaldes, que cobren un sou de la Diputació de Barcelona. Com a presidents dels seus grups parlamentaris, Xavier García Albiol i Pere Navarro reben 96.900 euros bruts anuals. Carles Pellicer (Reus) i Carles Puigdemont (Girona) cobren el seu sou del Parlament, amb una quantitat base de poc més de 40.000 euros que es pot enfilar fins als 80.000 amb els diversos complements.

Esta operación de evasión de fondos a las islas Caimán a través de una operativa financiera vinculada a la emisión de títulos está siendo investigada por la Fiscalía Anticorrupción a raíz del informe de la Agencia Tributaria. Por ahora, no se saben muchos más detalles, aunque la fecha que figura en el dictamen es significativa: el 2002, un año antes de que Crespo fuera elegido alcalde. La suma a rastrear es importante, aunque queda por precisar si es la única que ha cruzado la frontera o existen más negocios de esta características en las que haya participado Crespo.

El mismo informe de la Agencia Tributaria destaca otro aspecto que ha abierto una nueva vía de investigación, por la que también fue preguntado el diputado. Así, Hacienda ha constatado pagos por parte de la empresa GBI Serveis -empresa adjudicataria de la recogida de basuras en Lloret- a un hijo de Crespo. Esta concesión, de 80 millones de euros, generó en su día una gran polémica, pues se tramitó de urgencia.

RECOGIDA DE BASURAS / El fiscal preguntó al exalcalde, defendido por el abogado Manuel González Peeters, si uno de sus hijos había recibido pagos de 1.000 euros del equipo de hockey y que le explicara por qué en la Agencia Tributaria no tenían constancia de dichas cantidades. En cambio, figuran en el 2009 el cobro de 2.328,19 euros y en el 2010, otros 2.366 euros, como trabajador de la empresa GBI Serveis. Crespo se limitó a responder que su hijo juega a hockey en el primer equipo y que cobró 1.000 euros durante 10 meses.

La acusación también le interrogó sobre si hubo «algún procedimiento de adjudicación irregular a la empresa GBI Serveis, dándole la concesión de la recogida de basuras de la ciudad de Lloret de Mar, siendo el importe de 80 millones de euros y en un plazo de 10 años». Crespo explicó que sus actuaciones como alcalde, así como las de su equipo de gobierno y técnicos del ayuntamiento, «se han realizado dentro de la más estricta legalidad».

El grupo GBI es un conglomerado de empresas especializado en la gestión de residuos y en el mantenimiento de espacios públicos. La empresa trabaja para varios ayuntamientos, como Roses, Figueres, Platja d’Aro y Lloret, donde tiene su sede. Su facturación anual es millonaria y abarca adjudicaciones de servicios municipales y gestión y tratamiento de residuos, entre otros. El nombre del grupo obedece a las iniciales de su propietario, Gustavo Buesa Ibàñez. Nacido en Barcelona en 1960, a este industrial se le atribuyen estrechos vínculos con dirigentes de CiU. De hecho, Crespo reconoció ante la jueza que lo conocía antes de ganar las elecciones.

En el último pleno municipal de su mandato, cuando faltaba un mes para las municipales del 2011, Crespo, que tenía mayoría absoluta, adjudicó el megacontrato a GBI. La concesión incluye diversos servicios. La oposición fue muy crítica con el alcalde, porque no quiso dejar en manos del próximo regidor la adjudicación de este contrato (que se hizo en 40 días) y porque consideraba que las condiciones de la licitación se habían hecho a medida de GBI.

“La piscina és un element importantíssim, perquè no només donarà servei a la gent de Lloret”, va destacar Codina, que creu que aquesta instal·lació pot anar molt bé per a la població. En aquest sentit, va anunciar que la selecció del Japó ja s’ha interessat per poder fer una estada abans de l’estiu per preparar els mundials de natació a Barcelona. L’alcalde va destacar que les bones instal·lacions que s’estan fent han afavorit aquest interès.

A banda de la selecció nipona, segons van informar fonts municipals, més d’una quinzena d’agències de viatges que es dediquen al turisme esportiu també han demanat informació sobre la instal·lació per poder incloure-la en futurs paquets a la ciutat. En aquest sentit, Codina va destacar que “el turisme esportiu és molt important” i va posar com a exemple la piscina de Calella pel notable rendiment i ús que se li està donant. L’alcalde va matisar que en el cas de Calella la piscina també és de 50 metres de llargada, però és a l’aire lliure amb l’aigua climatitzada i està “sempre a rebentar per turisme esportiu”.

La de Lloret, en canvi, és coberta i té unes passeres mòbils que li permetran generar piscines de 25 metres per a competicions. A més, Codina va explicar que tindrà una plataforma per a persones de mobilitat reduïda que podran entrar a nivell de terra i baixar.

L’alcalde va defensar que la piscina serà rendible i va explicar que en un inici s’havia previst fer una gran zona de bar a la planta superior, però finalment es farà un espai amb màquines de vending i begudes i això donarà la possibilitat de crear dues sales de fitness en aquella zona. “Això li dóna més possibilitats”, va afirmar Codina. I a la part de fora, l’empresa que sigui concessionària podrà fer un aparcament o pistes de pàdel, perquè esdevingui més atractiu. “Va venir una empresa per veure la piscina, per optar a la gestió, i va dir que no era la millor piscina de Catalunya, sinó de tot Espanya”, va afirmar Codina.

Segons va destacar l’alcalde, la piscina està enllestida i només cal pagar a l’empresa constructora 1,2 milions d’euros per poder recepcionar-la i llavors caldrà fer el concurs per a la seva gestió. Si no s’aproven els pressupostos, però, no es podrà recepcionar.
Codina va destacar que l’Ajuntament s’haurà de fer càrrec del manteniment i la vigilància a partir d’ara, perquè ja està acabada. Per això, va dir que com abans es pugui donar en gestió millor.

La notícia sobre la imputació de tècnics per la finca de Can Juncadella va sortir el dia de Sant Esteve pel telenotícies migdia, fins aquí perfecte ja que no poden manipular clarament i davant dels professionals de TV3 els continguts de l’informatiu que es fa en directe, ara bé, busqueu la notícia al web 324.cat i no la trobareu, quan totes les noticies de la televisió i de la ràdio nacional de Catalunya nodreixen aquest web.

Feu una recerca en l’apartat comarques i busqueu a la Selva la paraula clau Can Juncadella, no trobareu pas la notícia.

Veurem si la nostra ràdio en parlen i ho pengen al web, tinc entès que darrerament fan els deures amb diligència coincidint amb l’absència de la direcció de l’emissora, el càrrec homònim a l’arquitecte municipal imputat precisament en el cas Juncadella per fer la feina bruta al polític de torn.

Però, no ens anem de mare, ha de ser la Vanguardia o la mateixa plana web de SOS Lloret qui hagi de recollir la notícia perquè no ens l’amaguin aquells que estan al servei del govern i no del poble.

Tota notícia relacionada amb possibles casos de corrupció que afecti a algun dirigent de CiU és apartada, marginada o directament amagada perquè no perduri en el temps i no pugui ser present en el dia a dia dels ciutadans, una bonica manera d’escombrar les deixalles de regidors, alcaldes i diputats convergents.

Com diu aquell economista indignat, aquest és un país de xoriços, ho dic amb tot el respecte……

Lloret de Mar. (Redacción).- El Fiscal delegado de Medio Ambiente y Urbanismo de Girona ha imputado al arquitecto municipal de Lloret de Mar y el técnico de la Comissió Territorial de Urbanismo de Girona por supuesta prevaricación en permitir la construcción de una mansión de lujo en una zona protegida de la sierra de Cadiretes, en cala Canyelles de Lloret de Mar, atendiendo una denuncia de los ecologistas SOS Lloret.
El fiscal considera que hay indicios de prevaricación urbanística al construir una nueva mansión al lado de la ya existente, con el pretexto de remodelar la casa de los criados, cuando en realidad, los propietarios, una familia de multimillonarios políticos del Kazajistán, están construyendo una casa de invitados con 13 habitaciones tipo suite en un espacio sobre el que pesa la máxima protección natural.

Las obras, pese a las denuncias presentadas por SOS Lloret, han avanzado con rapidez. La mansión constará de 13 suites, bodega, piscina con solárium, bodega, garaje e incluso un lavado de coches. El fiscal considera que tal edificación queda al margen de lo permitido en el Espacio de Interés Natural ‘Massís de Cadiretes’ por lo que denuncia la aprobación de los proyectos por parte de los técnicos y políticos que eludieron la prohibición atendiendo a artículos de La Ley de Urbanismo que se refieren a obras de interés público o a la reconstrucción de masías de interés patrimonial. Ninguna de las dos normativas se corresponde con la realidad de Can Juncadella, ya que las antiguas construcciones fueron derribadas para construir nuevas.
Según los ecologistas, en época del alcalde Xavier Crespo, ahora diputado en el Parlament de Catalunya, pese a los informes desfavorables del Departament de Medi Ambient de la Generalitat que insistían que en la zona sólo se podían aceptar proyectos constructivos para usos agrícolas, forestales y ganaderos, se concedieron los permisos municipales favorables. De igual forma, ahora se ha sabido que la anterior arquitecta municipal había informado desfavorablemente de las obras en Can Juncadella, lo que no pudieron demostrar los mossos que investigaban el caso ya que los vigilantes de la finca no les permitieron el acceso.

Leer más: http://www.lavanguardia.com/local/girona/20121226/54358323123/lloret-de-mar-can-juncadella-fiscal-imputa-tecnicos.html#ixzz2GHCHifVZ
Síguenos en: https://twitter.com/@LaVanguardia | http://facebook.com/LaVanguardia

El que crida l’atenció del cas és que el polític militava a la vegada amb el PSC i amb el PP. Una notícia que ha creat molta polèmica, perquè Joan Bernat assegura que els socialistes, que ho desconeixien del tot, si ho haguessin sabut no l’haguessin inclòs a la llista. Josep Cortés, en canvi, creu que ell no ha enganyat a ningú i que el problema és que Joan Bernat no es va informar de les persones que incloïa a la seva llista.

Josep Cortés va més enllà i diu que qui enganya és Joan Bernat i li critica que en el ple d’investidura no votés la seva candidatura per “por”. Cortés retreu també a Bernat que donés suport al pressupost del 2012.

El regidor no adscrit recorda que el PSC va demanar a CiU que fes fora de l’Ajuntament els regidors Josep Valls i Ignasi Riera i que, tot i que els convergents no van fer cas, van donar suport al pressupost. Però Joan Bernat recorda que quan això va passar Cortés ja no estava amb el PSC, perquè va abandonar el grup just després del ple d’investidura. Josep Cortés segueix militant amb el PP, però assegura que és independent a l’hora de prendre les decisions.

L’alcalde assegura que l’equip de govern està disposat a cedir per acostar posicions amb la resta de formacions. Romà Codina creu que un municipi de l’envergadura de Lloret no pot quedar-se sense pressupost. En aquest sentit, apel·la a la responsabilitat. En els mateixos termes s’expressa el socialista Joan Bernat. Javier Rodríguez Pacios, d’ICV-EUiA, està a l’espera de prendre una decisió.

En canvi, les negociacions amb el Moviment Independent de Lloret i el PP són més complicades. El portaveu del MILLOR, Marc Fuertes, critica que no hi ha voluntat de negociar des del govern municipal.

CiU reconeix que no ha contactat amb Marc Fuertes, però matisa que el portaveu del MILLOR tampoc no ha fet aquest pas. Pel que fa al PP, l’alcalde assegura que el portaveu, Enric Martínez, va posar com a condició per donar el seu suport als pressupostos que s’inclogués el seu grup a l’equip de govern. Una informació que Martínez desmenteix.

Futurs equipaments com la piscina i la caserna de la policia local són motiu de crítica per part de l’oposició, que considera que tenen un cost massa elevat. També retreu a l’equip de govern que les grans obres fetes en els darrers anys han hipotecat el municipi.

La resposta de CiU és que són equipaments molt utilitzats, com la Casa de la Cultura o el Teatre. Des d’ERC, Jordi Orobitg, reconeix que cal donar resposta a les demandes dels veïns.

Les negociacions entre les formacions polítiques haurien d’allargar-se uns dies més i prou. L’alcalde espera aprovar el pressupost del 2013 a principis de l’any vinent.

Des que, el 1796, el nord-americà Samuel Miles es va convertir en el primer triler polític de la història -quan, en contra del que havia promès als seus electors, va optar pel candidat republicà Thomas Jefferson per comptes del federalista John Adams- la llista de contorsionistes de la cosa pública s’ha anat fent cada cop més llarga. El cas de Lloret és un golàs per tot l’escaire. Em trec el barret. Que un partit aconsegueixi col·locar un dels seus militants a les llistes del partit rival commina a posar-se dret i fins i tot dempeus per, llavors, aplaudir i cridar “Bravo!”. En aquelles eleccions el PSC va obtenir quatre regidors i el PP, dos. Amb la fugida de Cortés -i si, segons diu la regidora socialista, vota el que els del grup popular li diuen que voti- ara el PP té de facto tres regidors. Tres a tres: empat entre PSC i PP, i les eleccions en van donar quatre a un partit i dos a l’altre.

A Nova Ràdio Lloret expliquen que Josep Cortés acusa ara Joan Bernat, primer nom de la llista del PSC a l’alcaldia, “de no haver-se informat a l’hora d’escollir les persones que formaven part de la seva candidatura”. Doncs té tota la raó del món. No m’entra al cap com un candidat pot dur a la seva llista persones a les quals coneix tan poc que fins i tot ignora que militen en un altre partit. Això demostra com va tot plegat, en política, i el fet que en aquest cas es tracti de política municipal (això que diuen que als municipis petits importen les persones més que no pas les sigles) no és cap excusa. Si els mateixos partits posen a les seves llistes individus que no saben qui són realment -només perquè els vénen “recomanats”-, ¿com volen que la gent no n’estigui fins al capdamunt, de tots ells.